Melitaea cinxia

Les papallones son un dels insectes mes atractius del nostre planeta, des de que vaig tenir la meva primera reflex... i d'això ja fa una pila d'anys.... sempre he buscat la manera de poder captar-les amb tota la seva bellesa, a diferents hores, amb diferents sistemes, però la majoria de vegades amb resultats decebedors.
Un bon dia, vaig conèixer al Jose Manuel Sesma, un prestigiós entomòleg i un gran comunicador, que va donar una xarrada sobres macrofotografia a Castellbisbal (BCN), a partir d'aquell dia res va tornar a ser igual, i algunes de les fotos que només tenia en la meva imaginació varen començar a fer-se realitat, no tant per la tècnica, sinó per la manera de fer i afrontar una sessió de macro.


Un exemple es la foto que avui us presento, una Melitaea cinxia, un espècimen molt corrent de les nostres terres, sobretot aquí a La Garrotxa, aquesta encara te signes de la rosada de la nit anterior i fins i tot, porta un paràsit enganxat al mig de l'ala i amagat sota d'ella un possible depredador.

Canon 5D Mark II, objectiu Sigma EF180mm f/3.5L Macro USM, trípode i una obertura petita per agafar la màxima profunditat de camp.

Comentaris

  1. escribirconlacabeza24 de juny del 2010, a les 21:51

    Has sabido aunar con "genio" pasión y detalles de cirujano, ¡como si técnica y arte fueran antagónicos!. En serio, desde que conozco tus macros ésta es la sensación que tuve.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Miquel Planas26 de juny del 2010, a les 9:17

    una maravella

    ResponElimina
  3. Xavipat3 de juliol del 2010, a les 17:08

    Gràcies per 'presentar-nos'a José Manuel Sesma!!

    ResponElimina
  4. Pere Soler10 de juliol del 2010, a les 10:19

    Gràcies a tots per els comentaris i les visites.
    Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

Imatge
Aquest cap de setmana he pogut dur a terme una de les fites que tenia pendents des de fa temps i que era fotografiar la Cova del Bisbe (La Garrotxa) per dintre i sense llum, només amb una llarga exposició, la següent foto es un dels resultats desprès de 5 segons, feta amb trípode i amb cable disparador, vaig provar amb mes exposició fins a 17 segons i varen sortir uns colors de les parets que no m'hagués pensat mai... A banda de la dificultat de la foto en si, cal afegir la de portar el material fins allà dalt, trípode inclòs ( uns 8.5 Kgs), dons el camí no es del tot fàcil i en alguns llocs fins i tot cal grimpar una mica.   De camí no varen voler desaprofitar l'ocasió de la bona llum que hi havia al pont de Llierca per fer unes quantes fotos, primant la composició i enquadrament. La que segueix n'és una mosta:
Més informació

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Imatge
El passat 9 de gener vaig poder participar en una de les jornades organitzades per Xatrac - La Casa del Mar a la Casa de la Cultura de Lloret de Mar " IMATGES QUE INSPIREN " on a partir de les imatges premiades al concurs Montphoto - 2018, els alumnes varen fer una votació i un treball sobre les mateixes. Una de les imatges que vaig incloure a la presentació Vaig tenir la sort de que una de les meves imatges presents a la exposició fos una de les més votades pels alumnes de 10 i 11 anys i em varen convidar a fer una petita presentació del meu treball i també donar resposta a les preguntes dels alumnes que havien fet un treball previ sobre les imatges escollides. Amb el Paco Membrives fent la presentació Amb la companyia de Santi Escartín , director de Xatrac i part del seu equip, ( Marta Muñoz i Meritxell Casellas) i Paco Membrives , director de Montphoto , vàrem fer la presentació desprès d'haver inaugurat l'acte les autoritats municipals de Lloret
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men
Més informació